La població de Figueres s'està 'rejovenint' en els últims anys fins al punt que gairebé la meitat, prop del 47%, tenen menys de 36 anys. Els que en tenen menys de vint representen un 22% mentre que els majors de 65 anys són un 15%. El factor que explica aquesta tendència és la immigració: prop del 30% de la població és estrangera i hi ha representades fins a 91 nacionalitats diferents. Cal dir, però, que el creixement poblacional està essent més moderat en comparació amb anys anteriors i durant el 2009 només va augmentar en 283 persones respecte l'any anterior, fent un total de 44.742 persones.
Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l'anà lisi demogrà fic de Figueres amb informació del padró municipal de l'any 2009. Segons el seu alcalde, Santi Vila, les xifres demostren que es tracta d'una ciutat 'molt dinà mica', perquè continua creixent, tot i que no al ritme que ho feia en anteriors anys on augmentava en més de mil persones per any, i també 'majorità riament jove'. 'Tenim la immensa fortuna que gairebé la meitat de la població són joves de fins a 35 anys' com a un dels 'efectes positius' de la immigració. Un altra grup important és el de menys de 20 anys (el 22% de la població) seguit amb més distà ncia dels majors de 65 anys (prop del 15%).
AixÃ, la pirà mide d'edats de la ciutat l'any 2009 no té res a veure a la que tenia deu anys enrere i que responia a una societat envellida, on hi havia pocs naixements, un gruix important de persones en edat de treballar i un sector de persones grans en creixement. Ara, en canvi, la imatge és completament diferent. Hi ha un important bloc de 20 a 45 anys, on els homes són més nombrosos que les dones, i una franja de fins a 4 anys que es va eixamplant. I si ens fixem en la pirà mide d'edats de la població estrangera veurem que no hi ha persones grans, que el gruix es concentra a la franja que de va de 24 a 44 anys i que hi ha un grup de fins a 4 anys que repunta.
Una ciutat diversa
L'any 2009, el 30% de la població és estrangera mentre que el 70 restant és autòcton, una proporció totalment diferent a la de l'any 2000, on el 93% eren espanyol i el 7% restant, estranger. De les 91 nacionalitats diferents que conviuen a la ciutat, les més importants són les procedents de l'Àfrica del Nord i Amèrica, amb un 10% respectivament, seguida d'Europa, un 6%, i la resta d'Àfrica, un 3%. L'arribada de la població immigrant també s'ha frenat, és d'un 27%, mentre l'any 2001 era d'un 36%.
Pel que fa a les altes i baixes, l'any 2009 hi van haver 573 naixements i 339 defuncions. Destaca també la dada que per primer cop en la història de la ciutat hi ha més de 300 persones que tenen més de noranta anys, fet que demostra que 'a Figueres s'hi viu molt bé', apunta Vila.
La necessitat d'ajuts
Per altra banda, ha recordat que Figueres, com moltes ciutats catalanes que assumeixen el repte de la immigració, necessita els ajuts del Govern per poder oferir els serveis bà sics necessaris, sobretot pel que fa a mesures d'inserció laboral i formatives. 'Estem desbordats', apuntava Vila. I ha recordat que el fenomen de la immigració no és només una qüestió de seguretat com es parla actualment, després dels episodis de tensió viscuts a Salt, sinó que va molt més enllà . Tot i això, ha volgut subratllar que les dades del padró presentades aquest dijous demostren que la ciutat encara el present i el futur amb 'optimisme'.
Fotografia: (D'esquerra a dreta) L'alcalde Santi Vila i el cap del Departament d'estadÃstica, Miquel Planas, durant la presentació de les dades del padró.
Figueres / ACN
RSS Comentaris
